22.8.07

Life at your side

He aquí una moñería que me ha dado por escribir a las 2:10 de la mañana... y esque cuando se tiene el día moñas, toca escribir cosas moñas xD

Pido disculpas a los no catalanoparlantes porque el texto está en catalán, pero es que mientras lo pensaba me salía todo en ése idioma, y así es como lo he escrito... quizás cuelgue la traducción.


Saludos.

------------------------------------------------------

En arribar a casa després del treball, trobaria el petit i acollidor pis en penombra tant sols il·luminat per l’esquifit raig de llum del moribund vespre que s’escolaria per la clivella d’entre cortina i cortina del saló.

El suau repicar de les claus al pany de la porta i els tendres gemecs del gatet, que s’enrevessaria entre les teves cames tot miolant, m’avisarien de la teva arribada mentre acabo d’eixugar-me l’esquena i els cabells i posar-me el pijama d’hivern, doncs començaria a refrescar.

En sortir del bany sentiria la melodia d’una coneguda cançó, que hauries fet sonar a la cadena de música per relaxar-te mentre ordenes els atapeïts armaris de la cuina amb la compra de la tarda.

Amb la tovallola encara sobre les espatlles, i fregant-me els molls cabells, et saludaria amb un petó a la galta i et preguntaria com ha anat el dia.

Contestaries que bé, i m’explicaries com havies rigut quan el teu company de feina havia posat una moneda de xocolata del seu moneder, fruit de la trapellada del seu nebot, a la màquina de cafès i com havia hagut de venir el tècnic a desembossar la ranura de les monedes tota plena de xocolata desfeta.

Faria qualsevol cosa ràpida de sopar i esperaria a que sortissis de la dutxa, quan em diries que de camí a casa havies llogat una pel·lícula que voldries veure aquella nit; així doncs ens emportaríem plats i gots al saló i soparíem tot mirant el vídeo arraulits al sofà.

Quan els crèdits sortissin a la pantalla i es reflectissin per tota l'habitació, portaria els plats a la cuina mentre tu dorms repenjada de la braçalera del sofà, abraçada a un coixí.

Amb un suau empenta et despertaria per portar-te fins el llit, tapant-te amb el llençol només fins la cintura, doncs encara faria un pèl de calor.

A mitja nit vindries tot adormida i arrossegant el coixí a la meva habitació, perquè sempre diries que no t’agraden les tempestes i la d’aquella nit seria forta.

Et faria un lloc al meu llit, als peus del qual dormiria el gatet semblant una flonja bola de pel, i sentint el repicar de les gotes de pluja al vidre de la finestra, ens adormiríem fins al dia següent, en que a la feina ens tornessin a esperar, puntuals, com sempre...

2 comentarios:

sempre jo.. dijo...

Good Work! A mi tb m fan por les tempestes...

pd. No sembla excesivament monya
pd2. vaig scriure un altre comentari pero crec q s'ha perdut pel cami.

salut.

MeryThePig dijo...

¿i el gat es diría gato?

"..go round and round and round, roooound, building the milkyway for me.."
M'ha recordat a pequeño vals, de marlango ^^


Petooódediumengesalsofa(Y)