Fa molt, molt de temps, en algun lloc del món existia un país. Un país petit on les coses eren el que semblaven, la vida era fàcil i el paisatge encisador.
Al país petit hi havia un poble, un poble petit, on tots els carrers eren de sorra, la gespa verda cobria la majoria dels carrers i els animals, que eren amables i simpàtics, i les persones convivien com a iguals salvant les diferències entre els uns i els altres.
Al poble petit hi havia una plaça, una plaça petita, on els nens hi jugaven, les persones majors passejaven i cada vespre hi anava l’home dels gelats amb el carro ple de deliciosos cucurutxos de maduixa i nata.
A la plaça petita hi havia un nen, un nen petit, un nen petit que jugava a pilota amb els seus amics quan sortia de l’escola, que corria amunt i avall pels camins de sorra i que mirava els núvols estirat a la gespa buscant tot tipus de formes.
A les nits anava a casa, a la casa petita, on podia menjar fins afartar-se per fer callar la fam i on podia netejar-se la brutícia i les rascades que durant el dia s’havia fet jugant amb els seus amics.
Després anava al seu llit, un llit petit, on queia exhaust després d’un dia ple d’activitat, jocs i exercici, i on s’adormia sempre amb un somriure.
Per la nit somiava, el nen somiava amb allò que el feia somriure, amb allò que el feia feliç. I el somni sempre començava igual:
Fa molt de temps, en algun lloc del món, existia un país. Un país petit...